VISITA A L'ANTIGA BARCINO-2: ROMANA I MEDIEVAL

A més de l'exposició Primers pagesos BCN, al 4 de setembre de 2016 vaig visitar cinc recintes del MUHBA d'èpoques posteriors al Neolític i l'Edat del Bronze. Tres eren d'època romana: la domus d'Avinyó, el temple d'August i la Plaça del rei (les peces romanes de la seva col·lecció i el jaciment museïtzat). Un d'època medieval: el Call. I l'altre combinava els dos períodes: la domus de Sant Honorat romana amb sitges medievals. Junts, aquests jaciments donen una imatge del primer mil·lenni i mig de la història de Barcelona, fundada amb el nom de Barcino al segle I d.C., en el regnat d'August.

DOMUS D'AVINYÓ

Agulles de cabell, agulles de cosir i una espàtula. Les peces arqueològiques d'aquesta domus (casa de gent benestant) pertanyen als segles I i II d.C. Rep el nom de "domus d'Avinyó" pel carrer en que està situada actualment.

Peces d'un joc.

Rajoles del terra del triclinium, el menjador de la domus.

Paret del cubiculum, l'espai de reunions familiars i recepció de convidats. La domus d'Avinyó és una de les quatre edificacions d'aquest tipus de Barcelona, junt amb la de Sant Honorat, la de Sant Miquel i la del Bisbe Caçador (aquestes dues sense espai museístic).

La domus d'Avinyó és coneguda pels fragments de pintures murals que en el seu temps van decorar les seves parets. En aquest cas, s'observa una representació del rapte de Ganimedes, un episodi de la mitologia grega en que Zeus s'enamora del troià Ganimedes i se l'emporta a l'Olimp transformat en àguila.

Molí de pa d'origen itàlic d'un forn adjacent a la domus.

Pintura mural d'un canelobre vegetal de la segona meitat del segle I.

Pintura mural de motiu vegetal d'una habitació situada al pis superior al cubiculum. Segles I-II.

Pintura mural dels Ocells enfrontats, que es situaria originalment a prop del mural del Rapte de Ganimedes. Segona del segle I- primera meitat del segle II.

Decoració geomètrica i vegetal de la segona meitat del segle I i la primera meitat del segle II.

Jo al costat del model d'una dona al centre d'interpretació de la domus que representa l'activitat diària de les ciutats romanes (Intervallum).

Jo al costat del model d'un legionari que representa la defensa militar de les colònies romanes (Mura, en referència a les muralles).

Jo al costat del model d'un home llençat ceràmica trencada representant el Suburbium, nom llatí dels barris extramurs a l'Antiga Roma.

DOMUS DE SANT HONORAT I SITGES MEDIEVALS

Ara, pedra d'altar, de la domus de Sant Honorat. Les restes romanes d'aquest jaciment pertanyen al segle IV, quan Barcino va viure un important canvi urbanístic. El seu nom actual ve també del carrer en que se situa.

Sitja medieval del Call jueu. Durant els segles XIII i XIV, l'edifici dels actuals Carrer de la Fruita i de Sant Honorat era un magatzem on es guardaven molt tipus de productes. El magatzem era propietat d'en Massot Avengenà, un jueu acomodat, a mitjans del segle XIV.

La domus de Sant Honorat es caracteritza pels terres de mosaic que es troben en bona part de la casa. En aquest cas, el mosaic pertany al viridarium, un jardí amb diferents elements ornamentals.

Mosaic del cubiculum.

Mosaic del peristilum, el passadís porticat de les domus.

Fonaments i restes de la paret d'una de les tres botigues (tabernae en llatí) que la domus de Sant Honorat tenia al segle IV.

Restes d'un pilar en un espai de magatzem de la domus.

CASA D'EN JUCEF BONHIAC (EL CALL)

Capitells de les columnes dels banys del Call, coneguts com els Banys Nous. Es van recuperar després de l'enderrocament de l'edifici al 1834. El Call (dividit en les parts Menor i Major) va ser habitada per població de religió jueva fins al 1391, quan va ser atac pels cristians.

Peces dels segles XIII i XIV. D'esquerra a dreta i de dalt a baix: gresol amb restes de metall, joies de la necròpoli jueva de Montjuïc (muntanya dels jueus), fragments de corall, dau d'os, matriu per fer daus, cullereta de bronze i pinces del mateix material.

Ataifors (plats de ceràmica d'origen àrab), tapes d'aquests i un anell de plata amb una inscripció àrab que significa felicitat. Segles XII-XIV. Els jueus barcelonins van rebre molt de prestigi per convertir-se intermediaris entre el nord cristià i el sud musulmà de la Península.

Escudelles blanques, escudelles decorades de verd i manganès i saler decorat també de manganès. Segles XIII-XIV. El centre d'interpretació està situat en la casa d'en Jucef Bonhiac, un teixidor de vels del segle XIV.

Escudelles decorades amb manganès i hanukkiot de ceràmica vidriada. Segles XIII-XIV. Els hanukkiot són recipients en els quals es posen veles durant el hanukkah, la festa de les llums, que recordava la recuperació del Temple de Jerusalem al 164 a.C.

Olles (de ceràmica comuna i de vidriada), una gerra de ceràmica vidriada i un poal amb les mateixes característiques. Segles XII-XIV.

Xaropera, morter, gerretes i broc de gerra amb una figura zoomorfa (semblant a un bou) dels segles XII-XIV.

Ataifors d'origen siri o egipci, vaixella de taula decorada amb manganès i escudella decorada de verd i manganès. Segles XIII-XIV.

Elements d'il·luminació de ceràmica vidriada, escudelles de ceràmica vidriada, cassoleta amb nansa de ceràmica vidriada, olleta amb tapadora de ceràmica vidriada i embut de ceràmica vidriada. Segles XIII-XIV.

Epitafi d'en Abraham, fet amb gres de Montjuïc. Segles XIII-XIV.

Epitafi d'una dona sense identificar, gres de Montjuïc, segle XIII.

Làpida funerària de la filla d'en Salomó ben Adret, gres de Montjuïc, segle XIV. En Salomó ben Adret va ser rabí de la Sinagoga Major de Barcelona i va escriure vàries obres de les lleis religioses jueves. Durant la Baixa Edat Mitjana, hi va haver un nombre elevat de científics i teòlegs jueus, que van traduir varis llibres en àrab i hebreu al català.

TEMPLE D'AUGUST

Aquestes columnes corínties amb arquitrau són l'únic element arquitectònic conservat en la seva totalitat del Temple d'August, situat, durant l'època romana, en el fòrum de Barcino, en l'actual emplaçament de la Catedral.

Pedestal en honor d'en Quint Calpurni Flavi, magistrat municipal de Barcino de finals del segle I d.C.

Jo aixecant els braços davant de les columnes del Temple d'August, en les escales que condueixen al petit centre d'interpretació del Carrer Paradís de Barcelona.

PLAÇA DEL REI (OBJECTES DE LA COL·LECCIÓ I JACIMENT)

Jo assegut a les escales de l'edifici medieval de la Plaça del Rei, seu central del MUHBA. Aquí si situava el palau dels comtes de Barcelona, més tard reis de la Corona d'Aragó.

Acroteris romans fets de gres de Montjuïc, segle I d.C. Els acroteris són elements arquitectònics amb cares de gorgones.

Atlant de gres de Montjuïc, segle I d.C.

Retrat femení de marbre, segle I d.C. Està atribuït a Agripina Menor o Agripina II, filla del comandant Germànic i germana de l'emperador Cal·lígula.

Fragment d'un mil·liari de la Via Augusta, trobat al barri d'Hostafrancs l'any 1888. Datat en el primer quart del segle III d.C.

Peu de pàtera de ceràmica campaniana (per ser típica de la Campània, actual Itàlia), dels segles II-I a.C. Conté una inscripció en iber.

Roda de ferro d'un carro iber, segles IV-III a.C.

Espasa de ferro ibèrica, segles IV-I a.C.

Placa epigràfica feta amb marbre de Luni-Carrara, d'origen italià. Datat entre el 110 i el 130 d.C.

Mapà estratigràfic de la Plaça del Rei, en el jaciment museïtzat romà del segle IV situat sota la plaça.

Mur de la muralla romana de Barcino.

Pou de la torre de la muralla, del segle IV.

Restes d'un intervallum, un carrer de circumval·lació situat entre la muralla i la primera illa de cases.

Bust femení de marbre, segle II d.C.

Bust masculí del mateix material i edat que l'anterior.

Bol i pàtera de vidre tallat, segle IV d.C.

Pintura mural d'una escena de cacera del segle IV d.C., procedent d'una domus barcelonina.

Bugaderia de la segona meitat del segle II d.C., amb paviment d'opus sectile, realitzat amb petites peces de marbre i pedres de color.

Part de la bugaderia amb paviment d'opus spicatum, realitzat amb maons disposats en forma d'espiga.

Piscina d'aigua freda d'unes termes dels segles V-VI d.C.

Restes d'un cardo minor, carrer porticat que conduïa de la muralla al fòrum.

Pòrtic d'una església-necròpoli dels segles IV-VIII d.C.

Factoria de garum (salsa de vísceres de peix) i salaó del segle III d.C. Aquesta estança de l'edifici presenta unes dolia, tenalles de gran capacitat.